Avui us poso la 2ª part del escrit de "La Meteo a Cerdanya"

Situacions de pluja

Com bé sabem els que vivim aquí a Cerdanya, la nostra és una comarca més aviat seca. La verdor que es veu a l’estiu des de zones alçades ve determinada pels canals de reg que els nostres avantpassats van dissenyar i construir,  i que actualment encara forneixen d’aigua els camps.

L’orografia que ens envolta, amb el Cadí, el Moixeró, La Tossa i el Puigllançada per un cantó, juntament amb el Pic de Dòrria i les muntanyes que tiren cap al Puigmal i Cambra d’Ase, i les muntanyes que ens delimiten pel nord, com és tota la zona del Puigpedrós i la Tossa Plana, passant pel Massís del Carlit fins el Coll de la Perxa, per l’altre, fa que a la pluja li costi arribar a Cerdanya. Durant la tardor i la primavera, les pluges que afecten la comarca venen principalment pujant la vall del Segre, entrant pel “forat de la Seu” i poden ser episodis de precipitació importants, acompanyats de fortes ratxes de vent. Tot i així, les famoses inundacions del novembre del 82, en què a la Molina hi van caure 600 l/m2 en 2 dies (poc menys del que de mitjana plou en tot un any a Puigcerdà), van ser en una situació de vents del sud, una situació prou potent i excepcional com per traspassar els 2500 metres de la Tossa d’Alp i els més de 2000 llargs del Cadí i afectar i de quina manera la Baixa Cerdanya.

A l’estiu la pluja ve donada a la comarca, com a la resta del Pirineu, per les típiques i clàssiques tempestes de mitja tarda. Mentre que a gran part de Catalunya l’estació  més càlida és la més seca, al Pirineu la formació de potents nuvolades durant els mesos més calorosos fan que, justament l’estiu, siguin els mesos més plujosos. No totes les tardes d’estiu hi ha ruixats i tempestes a la comarca, de la mateixa manera que un estiu pot ser molt productiu en quant a nuvolades que acabin espetegant i un altre més aviat poc. Les tempestes d’estiu es formen per la pròpia calor. L’aire calent, ajudat per les muntanyes que envolten la comarca, puja troposfera amunt i es refreda, en refredar-se es condensa i forma un núvol, si les condicions acompanyen, i això en gran part vol dir si a les capes  mitjanes i altes hi ha més aire fred, el núvol, alimentat per la calor en superfície, anirà creixent fins acabar esdevenint un Cumulunimbus, la típica nuvolada de cotó fluix, que si la tens al damunt de cotó fluix res de res, més aviat és fosca i negre i t’acaba deixant un bon aiguat amb llamps, trons i fins i tot calamarsa.

Però com deia, no totes les tardes d’estiu acaben amb llamps i trons. Així doncs, a primeres hores dels matins de juliol i agost és interessant observar si apareix la Merangina,  uns nuvolets enganxats a la zona muntanyosa de Meranges, visible des de tota la vall. Si de bon matí la veiem, probablement al cap de poques hores ja tindrem els primers Cúmulus humilis que ràpidament aniran inflant-se fins acabar esdevenint potents torres i possiblement ens acabin deixant cortines de pluja i terrabastall (i de pas, una bona refrescada).

La precipitació mitjana anual varia molt segons l’alçada, sent d’uns 700 mm a la plana i arribant gairebé als 1000 mm a l’alta muntanya (1 mm = 1 litre/m2). La zona més eixuta la trobem al bell mig de la Vall, mentre que la pluviometria augmenta a mesura que ens acostem als vessants de les muntanyes. El màxim pluviomètric és a l’estiu, com dèiem degut a les tempestes de tarda,  i el mínim a l’hivern.

Situacions de neu

            Com deia, i contràriament el que molta gent pugui pensar (i sobretot, contràriament als interessos econòmics de la comarca), l’hivern és l’estació més seca de l’any. L’orientació de la vall d’est a oest, amb l’orografia que ja hem comentat (carenes de quasi 3000 mts  per la seva cara nord -Puigpedrós, Carlit-  i d’entre els 2500 i els quasi 3000 per la cara sud i per l’est -Tosa d’Alp i Cadí  i la zona del Puigmal-) fan que nevar a baix a la plana sigui una veritable loteria, doncs resulta que l´única porta d’entrada de la neu és pel coll de la Perxa (1600 m), que permet entrar les borrasques empeses pel vent de gregal que a l’hivern emblanquinen tota la vall.

Tot i així, una bona situació de llevant, tot i que deixarà bona part de la nevada al massís del Puigmal, també pot fer nevar a gran par de la plana cerdana. Ara bé, les situacions de llevant solen ser menys fredes que les de gregal, de manera que la cota de neu pot no estar suficientment baixa com per deixar neu a baix a la plana. Les situacions de nord, tant habituals a l’hivern, solen deixar les nevades al nord de la comarca i cap al Capcir, tot i que no sempre. Una situació de nord clàssica pot deixar una bona nevada a la Vall del Querol i a tota la zona del Carlit i el Puigpedrós, però només quatre flocs de rufaca a Llívia, Puigcerdà, Guils i Meranges. Tot i així, sovint després del pas d’un front atlàntic la tramuntana deixa els núvols retinguts al vessant nord, on pot continuar-hi nevant. Si llavors passa un altre front, la nevada es pot reactivar i fins i tot despenjar-se del vessant nord i travessar la Cerdanya fins i deixar de 10 a 20 cm de neu a baix a la plana.